A la construcció, la indústria i altres activitats productives, resulta evident la importància de planificar adequadament qualsevol tasca de forma prèvia, no només des del punt de vista del procediment de treball, sinó també la forma d'accedir a la zona d'actuació, els sistemes de protecció col·lectiva a instal·lar, si escau, i/o els equips de protecció individual a utilitzar.
Quan parlem del risc de caiguda d'alçada i la possible utilització de sistemes anticaigudes, hem de saber que es componen de diversos elements: un dispositiu d'ancoratge, l'element d'amarratge i l'element de prensió del cos del treballador. Vegeu com a referencial un article anterior d'aquest bloc sobre Tipus de treballs en alçada.
I quan ens referim a l'últim, a l'element de prensió del cos, hi ha diversos tipus: arnès anticaigudes, arnès de seient, cinturó de retenció i/o posicionament, arnès amb cinturó incorporat, etc.
En aquest article ens centrarem únicament en els cinturons de retenció i subjecció o posicionament.
Sistemes amb cinturons de retenció
En aquest punt, cal recordar que un sistema sempre estarà constituït per diversos elements o equips, que hauran de ser necessàriament compatibles entre si.
En el cas dels sistemes de retenció, estaran compostos per un dispositiu de prensió del cos i un sistema de connexió connectat a un punt o dispositiu d'ancoratge. El sistema de connexió serà l'element que limiti l'abast del treballador, i és fonamental considerar que la distància màxima assolida per aquest dispositiu sempre ha de ser menor que l'existent fins a la zona on hi ha risc de caiguda.
Imatge. Sistema de retenció.
font: CAMP Safety. Catàleg 2021-2022
Com es pot comprovar a la imatge, la seva principal missió és evitar que el treballador arribi a posicionar-se en una zona on hi ha risc de caiguda d'alçada i entre les seves característiques, l'Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball estableix les següents:
- Impedeix que el treballador assoleixi zones on hi ha risc de caiguda a diferent nivell, restringint els seus moviments i desplaçaments.
- Prevé la caiguda lliure.
- No està previst per aturar-la.
- Els seus usos principals es donen en cobertes o en plataformes de treball en altura (plataformes de descàrrega, vores de forjat, etc.).
Si parlem del dispositiu de prensió del cos que envolta el treballador per la cintura, ens referim al cinturó per a retenció. Regulats a través de la norma UNE EN 358, és de vital importància tenir en compte que només se'n recomana l'ús sense arnès en circumstàncies en què sigui impossible arribar a caure.
Imatge. Cinturons de subjecció.
Font: Workprotec – Kratos Safety
Està compost per bandes, ajustadors i tancament, elements d'enganxall i tirants o camals. Pel que fa a les bandes, han de tenir una amplada superior a 43 mm, excepte si no hi ha suport dorsal, cas en què aquestes bandes han de ser de 80 mm d'amplada.
Si, per contra, tingués suport dorsal, l'amplada de les bandes ha de ser almenys de 100 mm, en un tram de 200 mm amb centre a la columna vertebral del treballador, i 60 mm a la resta.
Els cinturons de subjecció s'han de col·locar per sobre del maluc, de manera que al pas per l'esquena quedi a l'alçada aproximadament de la segona vèrtebra lumbar. Les anelles laterals han de quedar accessibles i abans del seu ús s'ha de comprovar que no estan darrere d'alguna cinta de l'arnès, si escau, impedint-ne la utilització.
La dificultat per a la connexió i posterior revisió de la unió del dispositiu de connexió a les anelles poden generar conseqüències greus. Igual que la roba de treball, els cinturons de retenció també tenen talles, i el criteri principal per a la seva elecció serà el diàmetre de la cintura de l'usuari.
Sistemes amb cinturons de subjecció o posicionament
El seu objectiu és situar el treballador en una posició adequada per poder realitzar la seva tasca, permetent-li gairebé sempre tenir les mans lliures i poder així utilitzar-les a la feina a desenvolupar. De nou recordem que els components del sistema seran compatibles entre si, per la qual cosa és fonamental planificar amb antelació suficient quins elements es disposaran.
Imatge. Sistema de subjecció o posicionament.
font: CAMP Safety. Catàleg 2021-2022
En aquesta situació, el dispositiu de prensió del cos pot estar format per un cinturó de subjecció (conforme a la norma UNE EN 358, i que hem vist a l'apartat anterior), un arnès de seient (UNE-EN 813) o un cinturó de subjecció integrat en un arnès anticaigudes (UNE-EN 361):
Imatge. Arnès anticaigudes amb cinturó de posicionament.
Font: Workprotec – Kratos Safety
Entre les seves característiques hi ha les que es relacionen a continuació:
- Prevé la caiguda lliure.
- Permet al treballador ubicar-se a la zona de treball en tensió o suspensió i tenir les mans lliures.
Sol ser necessària una protecció addicional (sistema anticaigudes, protecció de vora, …). - El sistema de connexió hauria de ser regulable per poder modificar-ne la longitud i ajustar-lo a les necessitats del treballador.
- Principals aplicacions i usos: treballs en pals, torres elèctriques, cobertes inclinades, etc.
Aspectes que cal considerar necessàriament. Ús i manteniment
Com que l'Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball indica a la seva fitxa informativa “Treballar sense caigudes”, hem de considerar com a rellevant la informació següent:
- El fabricant ha de subministrar amb cada equip les instruccions d'ús, manteniment i revisió periòdica redactades en les llengües oficials del país de destinació.
- La selecció d'un equip contra caigudes d'alçada requereix un coneixement ampli del lloc de treball i s'estableix en la preceptiva avaluació de riscos.
- L'eficàcia de la protecció de l'equip serà màxima sempre que el treballador l'utilitzi d'acord amb les instruccions del fabricant, incloent-hi la realització de les revisions i el manteniment periòdics, així com l'emmagatzematge i la conservació correctes. Per tant, és fonamental que, prèviament, el treballador hagi estat adequadament informat de com utilitzar l'equip.
- Cal una verificació visual abans i després de la seva utilització.
- La revisió periòdica per personal competent serà, com a mínim, cada 12 mesos.
- Tots els components dun sistema han de ser compatibles entre si.
- Per a lelecció dels components dun sistema es tindran en compte les consideracions ergonòmiques més adequades al treball a desenvolupar.
Fonts
- Arranz de la Fuente, Raúl et al. Centre Nacional de Mitjans de Protecció (CNMP) – Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST). Dipòsit Legal: M-37288-2018. 2018. Treballar sense caigudes.
- Reial Decret 773/1997, de 30 de maig, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització pels treballadors dequips de protecció individual.
- Govern d´Espanya – Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social, Fundació Estatal per a la Prevenció de Riscos Laborals, FSP i Fundació Laboral de la Construcció. Projecte AS-2018-0110. Guia per a l'elecció d'EPI i sistemes d'ancoratge per al treball en alçada en construcció.
- Silva Segura, Maria José. Centre Nacional de Mitjans de Protecció. Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball. NTP núm.1170. 2022. Utilització d'EPI en feines amb risc de caiguda d'alçada.
Arquitecte tècnic i tècnic PRL
Formador en Seguretat i Salut a la Fundació Laboral de la Construcció i Col·legis Professionals d'Arquitectes i Arquitectes Tècnics.
Elaboració destudis i estudis bàsics de seguretat, assessorament a empreses per a la redacció de plans de seguretat i salut i documents de gestió preventiva.
Coordinador de seguretat i salut en fase dexecució.
