Espais confinats i neteges industrials de difícil accés

Què és un espai confinat?

Segons l'Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball, un espai confinat és “qualsevol espai amb obertures limitades d'entrada i sortida i ventilació natural desfavorable, on es poden acumular contaminants tòxics o inflamables, o tenir una atmosfera deficient en oxigen, i que no està concebut per a una ocupació continuada per part del treballador”.

Com es pot desprendre d'aquesta definició, un espai confinat pot ser qualsevol recinte, disposat en direcció vertical o horitzontal, on les actuacions es duen a terme en condicions de difícil accés i amb la presència de diversos riscos greus o molt greus.

És evident que aquests riscos han de ser identificats, analitzats i avaluats, sempre de forma prèvia a cada actuació; per a posteriori tractar-los mitjançant l'aplicació i la posada en marxa de mesures preventives i de protecció adequades a la naturalesa i gravetat dels riscos identificats.

Les empreses, dins de les seves instal·lacions, podran considerar com a espais confinats aquelles zones que, tot i no estar dins de la definició anterior, així ho considerin per la seva perillositat i després d'haver avaluat el risc que suposa l'accés a elles i la realització de treballs al seu interior.

Tenint en compte les consideracions anteriors, exemples d'espais confinats poden ser espais tancats a fàbriques, indústries, instal·lacions, cisternes de transport, tancs d'emmagatzematge, galeries subterrànies o parts de qualsevol: xemeneies, sitges, recorreguts subterranis, pous, etc.

Hi ha dos tipus d'espais confinats:

1. Els que estan oberts per la part superior i d'una profunditat que en dificulta la ventilació natural: pous, dipòsits, bótes, etc.
2. Els tancats amb una petita obertura d'entrada i sortida: tancs d'emmagatzematge, sitges, galeries subterrànies, pous, cisternes de transport, etc.

Riscos més habituals en espais confinats

Els treballs en zones amb difícil accés i en condicions de manca de ventilació o presència de gasos tòxics i/o inflamables, suposen l'exposició dels treballadors als riscos següents:

• Asfíxia per anòxia (manca d'oxigen al lloc de treball).
• Intoxicació per exposició a agents químics (gasos, amiant, sílice, etc.).
• Incendi.
• Explosió.
• Dificultat del treballador per abandonar el recinte pels propis mitjans.

D'altra banda, i depenent del tipus d'espai confinat, a més, pot existir risc de caigudes a diferent o al mateix nivell, ofegament, atrapaments, cops, soroll, vibracions, talls, despreniments, contactes elèctrics, sobreesforços per postures forçades, mossegades de animals, humitat, estrès tèrmic, etc.

Mesures preventives i de protecció

Un cop identificats i avaluats els riscos, s'hauran d'establir quines seran les mesures preventives i de protecció a posar en marxa, però resulta fonamental, d'inici, elaborar un procediment de treball específic, que inclogui, almenys:

• Les mesures organitzatives: entrades alternatives, temps de permanència, coordinació de les parts implicades a la feina, la necessitat o no de presència del recurs preventiu i el control de l'entrada de treballadors qualificats i autoritzats per escrit.
• Les mesures tècniques: proteccions col·lectives i individuals necessàries, equips de treball (làmpades de menys de 24V, eina anti espurna, mesuradors de gasos, etc), els enclavaments de màquines, el mesurament/avaluació de l'atmosfera de l'espai confinat, la ventilació del recinte, etc.
• Les mesures d'emergència: disposició d'equips tècnics (trípode), humans (personal de vigilància, auxili o rescat) i de mitjans de comunicació (walkie-talkie per a comunicació interior-exterior i telèfon mòbil per a comunicació exterior-emergències).
• Procés perquè un treballador disposi d'autorització d'accés a l'espai confinat: rebre la informació de l'espai confinat (entorn, feines a realitzar, riscos, mesures preventives i de protecció a engegar), la informació sobre la senyalització a l'entrada, la informació sobre com actuar en cas que es produeixi una emergència.

Mesures organitzatives

Un cop elaborat aquest procediment, existiran una sèrie de mesures organitzatives prèvies al començament dels treballs:

1. Seguir en tot moment el procediment de treball elaborat i assegurar que els treballadors disposen de permís i autorització d'entrada a l'espai confinat.
2. Mesurar i avaluar l'atmosfera interior abans i durant l'execució de la tasca mitjançant la utilització de mesuradors.
3. Aïllament de l'espai confinat davant d'altres riscos: presència d'altres empreses o persones alienes a les feines, subministrament energètic intempestiu, aportació de substàncies tòxiques o contaminants, etc.
4. Ventilació. Sol ser necessari recórrer a ventilació forçada.
5. Utilitzar els equips de protecció respiratòria quan hi hagi altes concentracions de gasos contaminants o nivells baixos d'oxigen.
6. No accedir ni treballar només a un espai confinat.
7. Hi ha d'haver una vigilància permanent des de l'exterior, amb una persona amb formació específica i mitjans adequats per actuar en cas d'emergència.

Complementàriament a aquestes mesures, s'han de posar en marxa i aplicar aquelles altres mesures de prevenció i protecció que estableixin bé l'avaluació de riscos, bé el procediment de treball elaborat per l'empresa.

Equips de protecció individual específics per a un espai confinat

Els equips de protecció individual dels que hauran de fer ús dels treballadors durant els treballs en espais confinats, són:

• Casc, guants, ulleres i calçat de protecció.
• Protecció respiratòria, a definir després de mesurar l'atmosfera interior i avaluar-ne el risc. Té com a objectiu evitar la inhalació de partícules, aerosols, fibres, vapors i gasos potencialment perillosos.
• Sistemes anti caiguda, compostos per ancoratges, equip anti caiguda, connectors, elements d'amarratge, etc.

Amb relació a aquests darrers, quan l'entrada a l'espai confinat és de tipus vertical, una cosa molt comuna, la utilització de trípodes és el més habitual. La combinació de punts i dispositius d‟ancoratge de tipus trípode (classe B), amb un descendidor (torn) i/o un anti caiguda retràctil, és la pràctica més habitual i còmoda per als treballadors.

Exemple d'ancoratge de tipus trípode (classe B). Font: www.redsuministros.com

consideracions finals

Els treballs a l'interior d'espais confinats, en què a més d'existir dificultat per accedir-hi, es presenten riscos associats a l'atmosfera interior, requereixen un estudi previ molt exhaustiu, a més de l'adopció de mesures organitzatives i preventives molt rigoroses.

No és, ni de bon tros, una feina que es pugui dur a terme de forma autòmat i sense una previsió de situacions. A Workprotec, disposem d'un equip de tècnics i treballadors altament qualificats, que puguin abordar amb garanties tant l'estudi previ de les condicions de treball com la materialització de les tasques amb les mesures de seguretat degudes, tant col·lectives com individuals.

Fonts

• González Villegas, Pilar. Institut Nacional de Seguretat, Salut i Benestar en el Treball. NTP nº223. Treballs en recintes confinats.
• Altube Basterretxea, Iñigo. Institut Basc de Seguretat i Salut Laborals, Govern Basc i Institut de Formació Pràctica de Riscos Laborals. Treballs en recintes confinats.
• Direcció General de la Inspecció de Treball i Seguretat Social. Guia d'Actuació Inspectora a Espais Confinats.