Els trastorns musculoesquelètics (TME) són una de les afeccions més comunes en l'àmbit laboral, afectant tant la salut dels treballadors com la productivitat empresarial. A Europa i Espanya, els TME són especialment freqüents en feines que impliquen postures incòmodes i esforços físics repetitius.
Un dels escenaris més desafiadors on aquests riscos es presenten és als treballs en altura, activitats on els empleats no només s'exposen a riscos de caigudes, sinó també a sobrecàrregues musculars i posturals. En aquest context, els exoesquelets s'estan posicionant com una eina innovadora per mitigar el risc de TME, millorant l'ergonomia i reduint la càrrega física sobre els treballadors en alçada.
Factors de risc per als TME en feines en altura
Els treballs en altura involucren activitats que requereixen un esforç físic considerable, juntament amb l'exposició a diversos factors de risc per desenvolupar TME. Aquests factors es poden agrupar en tres categories principals:
Factors físics i biomecànics
En els treballs en altura, els treballadors han d'adoptar postures forçades, com ajupir-se o estirar-se de manera contínua, cosa que genera tensió als músculs i articulacions. A més, la manipulació manual de càrregues (MMC) en plataformes elevades o bastides pot ser particularment desgastant per a l'esquena i les extremitats superiors. El manteniment de postures estàtiques i la repetició de moviments en aquestes situacions incrementa el risc de TME, especialment a la part baixa de l'esquena, les espatlles i les cames.
Factors organitzatius i psicosocials
Les exigències laborals en feines en alçada sovint estan marcades per la pressió de complir amb terminis ajustats i un entorn de treball perillós, cosa que pot augmentar el nivell d'estrès. La manca de pauses o descansos adequats també contribueix a acumular fatiga, agreujant l'impacte dels factors físics i augmentant la propensió a desenvolupar TME.
Factors individuals
Cada treballador té capacitats físiques diferents, i els factors individuals com l'edat, l'estat de salut i l'experiència poden influir en la vulnerabilitat als TME. En feines en altura, on les demandes físiques són elevades, un desajust entre les capacitats individuals i les exigències del lloc pot incrementar el risc de lesió.
Noves tecnologies per a la reducció de TME en treballs en alçada
Amb l'avenç de les noves tecnologies, dispositius com exoesquelets, drones i robots col·laboratius estan començant a utilitzar-se per reduir els riscos laborals. En particular, els exoesquelets han demostrat ser efectius per mitigar la sobrecàrrega física en entorns laborals que requereixen esforç muscular sostingut, com els treballs en alçada.
Exoesquelets: definició i funcionament
Els exoesquelets són dispositius portàtils que es col·loquen sobre el cos del treballador per incrementar les seves capacitats físiques, ja sigui assistint el moviment o redistribuint la càrrega de treball. Aquests dispositius poden reduir la tensió en àrees propenses a desenvolupar TME, com les espatlles, l'esquena i les cames, cosa que és crucial per a treballadors en altura que sovint fan tasques físicament exigents en posicions incòmodes o arriscades.
En treballs en altura, on l'estabilitat i la mobilitat són essencials, els exoesquelets poden oferir un suport addicional, reduint la fatiga muscular i millorant l'ergonomia, fet que contribueix a disminuir el risc de caigudes i lesions musculoesquelètiques.
Classificació dels exoesquelets
Hi ha diverses formes de classificar els exoesquelets utilitzats en treballs en altura. Part del cos assistida:
- Extremitats superiors: Útils per a treballs que requereixen manipulació sobre el cap, com ara la instal·lació d'estructures o cablejat.
- esquena: Exosquelets que ajuden a reduir la càrrega sobre la columna vertebral en realitzar tasques d'aixecament o manteniment.
- Extremitats inferiors: Ideals per proporcionar estabilitat i suport a plataformes elevades.
Mode de funcionament
- Actius: Incorporen motors o sistemes assistits que donen suport als moviments del treballador, alleujant l'esforç.
- passius: Utilitzen estructures mecàniques que redistribueixen la càrrega sense necessitat denergia externa, proporcionant alleugeriment ergonòmic sense assistència motoritzada.
Sectors d'aplicació en treballs en alçada
Els exoesquelets tenen aplicacions en una àmplia gamma de sectors que impliquen treballs en altura, entre els quals s'inclouen:
- construcció: On els treballadors sovint fan tasques en bastides o plataformes elevades.
- Manteniment industrial: Especialment en àrees com l'energia eòlica o les telecomunicacions, on cal pujar torres o pals.
- Aeronàutica i automoció: Per a tasques de muntatge o manteniment en alçades intermèdies.
- logística: En operacions demmagatzematge i prestatgeries en altura.
Riscos associats a l'ús d'exosquelets en treballs en altura
Encara que els exoesquelets poden reduir la càrrega física als treballadors, el seu ús no està exempt de riscos, particularment en entorns de treball en alçada. Alguns dels riscos més rellevants són:
- seguretat: En feines en alçada, la mobilitat i l'equilibri són crucials. Un exoesquelet mal ajustat o incòmode podria interferir amb la capacitat de moure's amb agilitat, augmentant el risc de caigudes o ensopegades.
- ergonomia: Un dispositiu mal dissenyat o inadequat per al tipus de tasca podria incrementar la incomoditat en lloc d'alleujar-la i generar molèsties a altres parts del cos.
- Psicosocials: L'ús prolongat de l'exosquelet podria generar estrès a causa de la disminució de l'autonomia o l'increment de l'atenció requerida per operar amb el dispositiu.
- higiene: Les condicions de treball en altura poden ser extremes, i un mal manteniment de l'exosquelet podria derivar en problemes com l'estrès tèrmic o l'acumulació de suor.
Mesures preventives per a l'ús segur d'exoesquelets en alçada
Per assegurar l'ús segur i efectiu dels exoesquelets en treballs en altura, cal implementar una sèrie de mesures preventives:
- Formació adequada: Els treballadors han de rebre capacitació específica sobre com col·locar, ajustar i retirar l'exosquelet de manera segura, a més de conèixer les limitacions i capacitats del dispositiu.
- Selecció de l'exoesquelet: És essencial triar el tipus d'exosquelet adequat per al treball en alçada, considerant tant les característiques de l'equip com les necessitats del treballador i les tasques a realitzar.
- Adaptació progressiva: Els treballadors han de comptar amb un període d'adaptació per familiaritzar-se amb l'ús de l'exosquelet abans de fer tasques en altura de manera intensiva.
- Manteniment regular: Seguint les indicacions del fabricant, és fonamental dur a terme el manteniment i les revisions de l'equip per assegurar que estigui en condicions òptimes i evitar possibles errors.
Els exoesquelets representen una solució innovadora per reduir els trastorns musculoesquelètics en els treballs en altura, on els riscos físics i biomecànics són elevats. En millorar l'ergonomia i reduir la càrrega física sobre el treballador, aquests dispositius poden transformar la seguretat en sectors com ara la construcció, el manteniment industrial i la logística.
Tanmateix, per maximitzar els beneficis i minimitzar els riscos associats, és imprescindible una selecció correcta, formació i manteniment de l'equip, així com l'adaptació dels treballadors al seu ús. Els exoesquelets, en combinació amb altres tecnologies emergents, estan cridats a exercir un paper clau en la millora de la seguretat i salut laboral en feines en altura.
Fonts
- BOE-A-1995-24292 Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals.
- NTP 1162: Exoesquelets I: Definició i classificació. (insst.es)
- NTP 1163: Exoesquelets II: Criteris per a la selecció i integració a l'empresa (insst.es)
- Exoskeletons&OSH_ES.pdf (europa.eu)
- BOE-A-1997-17824 Reial decret 1215/1997, de 18 de juliol, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització pels treballadors dels equips de treball.
- BOE-A-2008-16387 Reial Decret 1644/2008, de 10 d'octubre, pel qual s'estableixen les normes per a la comercialització i la posada en servei de les màquines.
- ISO 18646-4: 2021
Tècnic PRL
La funció principal del nostre Tècnic en Prevenció de Riscos Laborals és garantir la seguretat i la salut dels treballadors en el seu entorn laboral. És lencarregat didentificar, avaluar i controlar els riscos associats a diferents activitats laborals, amb lobjectiu de prevenir accidents.
