Les caigudes a diferent nivell es mantenen com un dels riscos que generen més gravetat en els danys que poden patir els treballadors. Diverses són les situacions de treball que poden generar aquest risc: estructures, cobertes o façanes, entre d'altres.
D'inici convé plantejar-se diverses qüestions fonamentals a l'hora de poder valorar com de greu pot resultar una caiguda en altura: si el treballador utilitza un sistema anticaigudes, aquest garanteix la subjecció d'aquell en condicions òptimes? De què depenen els danys que pot patir? Tots els sistemes anticaigudes valen per a qualsevol treball en alçada?
Què és el factor de caiguda?
La resposta a més d‟una d‟aquestes qüestions ens la proporciona el denominat factor de caiguda. Un concepte poc conegut per a molts, però de vital rellevància com intentarem mostrar a continuació.
És un valor numèric, i s'obté de la relació matemàtica de divisió que hi ha entre la distància que recorre el treballador en una hipotètica caiguda i la longitud de la corda o element d'amarratge a què està subjecte.
Com que ambdues magnituds, la distància recorreguda pel treballador i la longitud de l'element d'amarratge, es mesuren en metres, la divisió entre tots dos és un nombre adimensional que, encara que pot adoptar molts valors, sol variar entre zero i dos.
Ja que sé què és el factor de caiguda i ara què?
Mancant justificar-ho més endavant, considerem d'inici que el factor de caiguda ha de ser el més proper possible a zero. Cal preguntar-se aleshores per què produint-se la caiguda i quedant suspès el treballador, sense arribar a caure, hauríem de reduir al màxim el valor del factor de caiguda. Vegem…
Al final de la caiguda es produeix l'anomenat “factor de xoc”, és a dir, la força amb què el sistema “frena” el treballador. Aquest factor de xoc serà més gran com més elevat sigui el factor de caiguda.
Dues caigudes idèntiques quant a distància recorreguda pel treballador i amb la mateixa massa d'aquest, però amb un factor de caiguda diferent, produeixen diferents forces de xoc. Per tant, a menor valor del factor de caiguda, menor serà la força de xoc patida pel treballador i, per tant, menor possibilitat que aquest pateixi danys corporals.
Podem justificar així que aquest factor és el paràmetre que defineix la possible gravetat dels danys que un treballador pot patir en cas de caigudes d'alçada. Com més baix sigui el seu valor, més segura és la situació de treball. Analitzem tres supòsits:
a) Factor zero de caiguda
Si el treballador té la corda ancorada per sobre (i la corda no “penja”, fent bossa, des del punt de connexió a l'arnès) de manera que no li permet la caiguda, l'alçada de la caiguda serà zero i per descomptat el factor de caiguda serà zero.
Hi pot haver un factor de caiguda residual, que no generarà danys al cos del treballador. Sens dubte és la situació més favorable, però sempre vigilant la longitud de la corda o element d'amarratge.
b) Factor un de caiguda
És una situació en què el treballador disposa d'una corda que es col·loca a l'arnès i l'assegura a la mateixa altura que la té a l'arnès, de manera que la corda forma una petita bossa, cosa que genera que la distància de la caiguda sigui igual a la longitud de l'esmentada corda.
Suposant que la corda és d'1 m., l'alçada de la caiguda serà d'1 m., per tant, el factor de caiguda serà un, amb una força de xoc més gran que en el cas anterior.
c) Factor dos de caiguda
Significa que l'alçada de caiguda és el doble de la longitud de la corda. Un exemple seria utilitzar un element d'amarratge de 1 m. de longitud, unint-lo a un ancoratge que està situat 1 m. per sota, aproximadament a l'alçada dels peus.
En aquest supòsit, la caiguda seria de 2 m. i ja que l'element d'amarratge és de 1 m, el factor de caiguda és dos. Una caiguda de 2 m. amb aquest factor genera una força de xoc més gran que una caiguda de 2 m. amb un factor de caiguda menor.
Es justifica així que és la situació més perillosa, en què el treballador té més possibilitats de patir danys corporals.
Com reduir al màxim aquest risc?
Considerant que la longitud de la corda o element d'amarratge sigui l'adequada a la posició requerida per a la realització d'una tasca, com més petita sigui l'alçada recorreguda pel treballador entre la posició de treball i la posició una vegada materialitzada la caiguda, en cas si es produeix, menor serà el factor de caiguda.
Ara toca planificar eficaçment la feina. Un cop conegudes les necessitats preventives, i havent constatat que per a aquest no es poden utilitzar sistemes de protecció col·lectiva o que els sistemes anticaigudes s'han d'utilitzar de forma complementària a aquells, convé assessorar-se d'empreses especialitzades en sistemes anticaigudes.
Workprotec disposa d'un ampli catàleg de productes, amb un servei integral de clau en mà, realitzant implantacions de tot tipus de sistemes de seguretat en alçada i anticaigudes.
Fonts
Arquitecte tècnic i tècnic PRL
Formador en Seguretat i Salut a la Fundació Laboral de la Construcció i Col·legis Professionals d'Arquitectes i Arquitectes Tècnics.
Elaboració destudis i estudis bàsics de seguretat, assessorament a empreses per a la redacció de plans de seguretat i salut i documents de gestió preventiva.
Coordinador de seguretat i salut en fase dexecució.
