Treballs sobre cobertes de materials lleugers

Segons l'Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball, cada set dies un treballador pateix un accident greu o mortal en caure des de la teulada o coberta on treballava. És una dada molt, molt preocupant, que ens ha de fer reflexionar sobre la necessitat de planificar adequadament els treballs a coberta.

Què és una coberta de material lleuger? treballs sobre elles

Podem definir una coberta de material lleuger o coberta fràgil com aquella que no pot suportar, per ella mateixa, el trànsit de persones.

En la major part dels casos solen estar compostes per plaques simples, siguin ondulades, nervades o planes; amb materials com el fibrociment, el policarbonat, el clorur de vinil o els materials polímers, entre d'altres; i en molts casos són translúcides per generar una aportació d'il·luminació natural a l'interior de l'edifici.

Imatge: coberta de nau industrial amb algunes plaques translúcides.
Font: Workprotec.

Durant els treballs de construcció, manteniment o neteja sobre cobertes de materials lleugers, ja siguin planes o inclinades, hi ha una sèrie de condicionants com poden ser l'alçada a què es realitzen els treballs, la baixa resistència i la fragilitat dels materials que es componen, les condicions climatològiques, el pendent, etc., que donen lloc a un nombre elevat d'accidents laborals.

De nou, el principal risc a què estan sotmesos els treballadors que desenvolupen tasques sobre aquestes cobertes és el de caiguda a diferent nivell, amb les gravíssimes o fatals conseqüències ja conegudes. Els motius principals d'aquestes caigudes solen ser l'absència de proteccions col·lectives, la manca d'ús d'equips de protecció individual adequats i també el deteriorament dels materials fràgils, molt sensibles a les condicions climatològiques.

Considerant els treballs ja esmentats, evidentment, hem de pensar en tres situacions, l'accés a la coberta, la seva execució i els possibles treballs posteriors de manteniment.

Treballs a cobertes. Referències normatives

L'annex I, de condicions generals de seguretat als llocs de treball, inclòs al RD 486/1997, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut als llocs de treball, indica al punt 2n del seu apartat A ), que: “l'accés a sostres o cobertes que no ofereixin suficients garanties de resistència només es pot autoritzar quan es proporcionin els equips necessaris perquè el treball es pugui fer de manera segura”.

I aquesta obligació es repeteix al punt 2.b), de la part A i Annex IV, de disposicions mínimes de seguretat i de salut que s'han d'aplicar a les obres, del RD 1627/1997.

Per la seva banda, l'article 10 del RD 1627/1997, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció, fixa a l'apartat b) com un dels principis generals aplicables durant l'execució de qualsevol obra que "l'elecció de l'emplaçament dels llocs i les àrees de treball, tenint en compte les seves condicions d'accés..."

A més, dins d'aquest mateix Reial decret, al punt 3.b) de la Part C i Annex IV, de disposicions mínimes específiques relatives a llocs de treball a les obres a l'exterior dels locals, s'estableix que “els treballs a altura només es poden efectuar, en principi, amb l'ajuda d'equips concebuts per a aquesta finalitat o utilitzant dispositius de protecció col·lectiva, com ara baranes, plataformes o xarxes de seguretat. Si per la naturalesa del treball això no és possible, s'haurà de disposar de mitjans d'accés segurs i utilitzar cinturons de seguretat amb ancoratge o altres mitjans de protecció equivalent”.

Seguretat i salut a la feina sobre cobertes de materials lleugers

Es dedueix, per tant, que haurem de centrar la nostra atenció, davant l'execució de qualsevol tasca en una coberta amb materials lleugers o fràgil, en els aspectes següents:

• Accés a la coberta.
• La disposició de proteccions col·lectives, si és possible.
• La utilització pels treballadors d'equips de protecció individual, fixats degudament a dispositius o línies d'ancoratge, provisionals o definitives.

Accés a la coberta

L'accés a cobertes amb materials lleugers sol fer-se, bé amb bastides normalitzades, bé amb plataformes elevadores mòbils de personal (d'ara endavant PEMP), si és durant l'execució de l'obra. Un cop acabada una coberta d'aquesta naturalesa, l'accés sol dur-se a terme mitjançant escales fixes o mitjançant les PEMP abans esmentades.

Aturem-nos en aquesta última tècnica, l'estès i perillós ús de PEMP com a mitjà d'accés a cobertes. Dins l'annex II de disposicions relatives a la utilització dels equips de treball, inclòs al RD 1215/1997, al punt 1 i apartat 3 se cita textualment: “els equips de treball no s'han d'utilitzar de forma o en operacions o en condicions contraindicades pel fabricant…”, és a dir, que una PEMP no s'hauria de fer servir per a l'accés a una coberta si el fabricant no ho ha previst així al seu manual d'instruccions.

A més, segons IPAF (International Powered Access Federation, en castellà Federació Internacional d'Accés Motoritzat), només hi ha dos casos en què es poden utilitzar les PEMP per accedir a un lloc ubicat en altura, i són:

• Si després d'una avaluació exhaustiva dels riscos, es pot acreditar que aquesta és la manera més segura i efectiva per accedir al lloc situat en altura.
• Si sou part d'un pla de rescat per una situació d'emergència.

Disposició de proteccions col·lectives

Sense oblidar les proteccions col·lectives perimetrals, mitjançant sistemes de protecció de vora, quan parlem de proteccions col·lectives a les cobertes de materials lleugers, hem de pensar sobretot en sistemes principalment horitzontals o lleugerament inclinats, que permetin frenar la caiguda de treballadors a través de plaques i buits.

Imatge: protecció mitjançant xarxa de lluerna o claraboia.
Font: Workprotec.

En un article del bloc ja parlem de protecció de translúcides o lluernes: la importància de la correcta senyalització i protecció. Hi establiem com a proteccions per a les cobertes fràgils les xarxes, les malles metàl·liques i les reixetes de tipus tramex.

Tots tres sistemes aturen la caiguda. Les xarxes tenen l'handicap de la seva durabilitat, ja que són de poliamida o polipropilè. Les malles i les reixetes metàl·liques resolen aquest problema. Però cal tenir en compte que amb l'únic sistema amb què es podria transitar per sobre de les plaques és el de reixetes de tipus tramex, sempre que tinguin la resistència adequada.

Equips de protecció individual amb línies d'ancoratge

És la solució menys desitjable, però es fa necessària per a la pròpia col·locació de les proteccions col·lectives esmentades a l'apartat anterior, ja que no oblidem que un dels principis de l'acció preventiva és evitar els riscos a l'origen, per la qual cosa es ha de procurar evitar la caiguda fins i tot durant la col·locació dels sistemes de protecció col·lectiva.

En aquesta situació, el sistema anticaigudes ha de ser fixat a línies de vida degudament instal·lades. També en un article del nostre bloc parlem de les diferents tipologies de línies de vida.

Fonts

• Reial Decret 486/1997, de 14 d'abril, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut als llocs de treball. BOE núm. 97, de 23 d'abril de 1997. Referència: BOE-A-1997-8669.
• Reial Decret 1627/1997, de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció. BOE núm. 256, de 25 d'octubre de 1997. Referència: BOE-A-1997-22614.
• El Reial Decret 1215/1997, de 18 de juliol, pel qual sestableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització pels treballadors dels equips de treball. BOE núm. 188, de 07 d'agost de 1997. Referència: BOE-A-1997-17824.