Les cobertes fràgils estan esteses en nombroses construccions d'ús diferent del residencial, a causa de la facilitat i rapidesa de muntatge, poc pes, cost reduït i senzillesa en la reposició o substitució de materials deteriorats.
Evidentment, no tot són avantatges. Potser el més gran dels inconvenients és l'afebliment que pateixen els materials que les componen amb el pas del temps, principalment per l'acció de les condicions climàtiques.
Aquests materials són utilitzats principalment en cobertes d'edificacions industrials, on habitualment no es preveu com dur a terme, en condicions segures, les tasques de manteniment posteriors.
Risc en els treballs a cobertes fràgils
El factor de risc sobre aquestes cobertes és la poca resistència daquests materials i sistemes constructius al trànsit de persones, i en la major part dels casos solen estar compostes per plaques simples, siguin ondulades, nervades o planes; amb materials com el fibrociment, el policarbonat, el clorur de vinil o els materials polímers, entre d'altres; i en molts casos són translúcides per generar una aportació de llum natural a l'interior de l'edifici.
Aquests aspectes de partida requereixen que abans de qualsevol actuació sobre aquest tipus de cobertes, l'empresa o el treballador autònom responsables realitzin un estudi previ sobre les seves condicions: tipus, pendent, forma d'accés, proteccions col·lectives existents, possibilitat d'instal·lar-les en cas de no existir, disposició o no de forma prèvia de dispositius o línies d'ancoratge en què fixar els sistemes anticaigudes dels treballadors, etc.
Però vegem d'inici quins aspectes normatius també s'haurien de conèixer.
Quina normativa cal aplicar als treballs a cobertes?
Reial Decret 486 / 1997
L'annex I, de condicions generals de seguretat als llocs de treball, inclòs al RD 486/1997, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut als llocs de treball, indica al punt 2n del seu apartat A), que: “l'accés a sostres o cobertes que no ofereixin suficients garanties de resistència només es podrà autoritzar quan es proporcionin els equips necessaris perquè la feina es pugui fer de forma segura”.
Reial Decret 1627 / 1997
I aquesta obligació es repeteix al punt 2.b), de la part A i Annex IV, de disposicions mínimes de seguretat i de salut que s'han d'aplicar a les obres, del RD 1627/1997.
Per la seva banda, l'article 10 del RD 1627/1997, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció, fixa a l'apartat b) com un dels principis generals aplicables durant l'execució de qualsevol obra que "l'elecció de l'emplaçament dels llocs i les àrees de treball, tenint en compte les seves condicions d'accés..."
A més, dins d'aquest mateix Reial decret, al punt 3.b) de la Part C i Annex IV, de disposicions mínimes específiques relatives a llocs de treball a les obres a l'exterior dels locals, s'estableix que “els treballs en altura només es poden efectuar, en principi, amb l'ajuda d'equips concebuts per a aquesta finalitat o utilitzant dispositius de protecció col·lectiva, com ara baranes, plataformes o xarxes de seguretat. Si per la naturalesa del treball això no és possible, s'haurà de disposar de mitjans d'accés segurs i utilitzar-se cinturons de seguretat amb ancoratge o altres mitjans de protecció equivalent”..
Es dedueix, per tant, que haurem de centrar la nostra atenció, davant l'execució de qualsevol tasca en una coberta fràgil amb materials lleugers, en els aspectes següents:
- Accés a la coberta.
- La disposició de proteccions col·lectives, en cas que sigui tècnicament possible.
- La utilització pels treballadors d'equips de protecció individual, fixats degudament a dispositius o línies d'ancoratge, provisionals o definitives.
Accés a la coberta
L'accés a cobertes amb materials lleugers sol fer-se, bé amb bastides normalitzades, bé amb plataformes elevadores mòbils de personal (d'ara endavant PEMP), si és durant l'execució de l'obra. Un cop acabada una coberta d'aquesta naturalesa, l'accés sol dur-se a terme mitjançant escales fixes o mitjançant les PEMP abans esmentades.
Compte amb aquesta última tècnica, ja que segons IPAF (en castellà Federació Internacional d'Accés Motoritzat), només hi ha dues situacions en què es poden utilitzar les PEMP per accedir a una coberta. Són:
- Si després d'una avaluació exhaustiva dels riscos, es pot acreditar que aquesta és la manera més segura i efectiva per accedir al lloc situat en altura.
- Si sou part d'un pla de rescat per una situació d'emergència.
Instal·lació de proteccions col·lectives
Sense oblidar les proteccions col·lectives perimetrals, mitjançant sistemes de protecció de vora, quan parlem de proteccions col·lectives a les cobertes de materials lleugers, hem de pensar sobretot en sistemes principalment horitzontals o lleugerament inclinats, que permetin frenar la caiguda de treballadors a través de plaques i buits.
En un article del bloc ja parlem de protecció de translúcides o lluernes: la importància de la correcta senyalització i protecció. Hi establiem com a proteccions per a les cobertes fràgils les xarxes, les malles metàl·liques i les reixetes de tipus tramex.
Tots tres sistemes aturen la caiguda. Les xarxes tenen l'handicap de la seva durabilitat, ja que són de poliamida o polipropilè. Les malles i les reixetes metàl·liques resolen aquest problema. Però cal tenir en compte que amb l'únic sistema amb què es podria transitar per sobre de les plaques és el de reixetes de tipus tramex, sempre que tinguin la resistència adequada.
Equips de protecció individual amb línies d'ancoratge
És la solució menys desitjable, però es fa necessària de forma prèvia per a la instal·lació de les proteccions col·lectives abans esmentades, ja que no oblidem que un dels principis de l'acció preventiva és evitar els riscos a l'origen, per la qual cosa cal procurar evitar la caiguda fins i tot durant la col·locació dels sistemes de protecció col·lectiva.
En aquesta situació, el sistema anticaiguda ha de ser fixat a línies de vida degudament instal·lades. També en un article del nostre bloc parlem de les diferents tipologies de línies de vida.
Fonts
- Reial Decret 486 / 1997, de 14 d'abril, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut als llocs de treball. BOE núm. 97, de 23 d'abril de 1997. Referència: BOE-A-1997-8669.
- Reial Decret 1627 / 1997, de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció. BOE núm. 256, de 25 d'octubre de 1997. Referència: BOE-A-1997-22614.
- Reial Decret 1215 / 1997, de 18 de juliol, pel qual sestableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització pels treballadors dels equips de treball. BOE núm. 188, de 07 d'agost de 1997. Referència: BOE-A-1997-17824.
Arquitecte tècnic i tècnic PRL
Formador en Seguretat i Salut a la Fundació Laboral de la Construcció i Col·legis Professionals d'Arquitectes i Arquitectes Tècnics.
Elaboració destudis i estudis bàsics de seguretat, assessorament a empreses per a la redacció de plans de seguretat i salut i documents de gestió preventiva.
Coordinador de seguretat i salut en fase dexecució.
