Treballs en recintes confinats

treballs en recintes confinats

En l'article Espais confinats i neteges industrials de difícil accés d'aquest bloc, definíem espai confinat com “qualsevol espai amb obertures limitades d'entrada i sortida i ventilació natural desfavorable, on es poden acumular contaminants tòxics o inflamables, o tenir una atmosfera deficient en oxigen, i que no està concebut per a una ocupació continuada per part del treballador”.

De la mateixa manera, identificàvem com a riscos més habituals, els següents:

  • Asfíxia per anòxia (manca d'oxigen al lloc de treball).
  • Intoxicació per exposició a agents químics (gasos, amiant, sílice, etc.).
  • Incendi.
  • Explosió.
  • Dificultat del treballador per abandonar el recinte pels propis mitjans.

A més dels riscos de caigudes a diferent o al mateix nivell, ofegament, atrapaments, cops, soroll, vibracions, talls, despreniments, contactes elèctrics, sobreesforços per postures forçades, mossegades d'animals, humitat, estrès tèrmic, etc.

 

Referències normatives per a treballs en recintes confinats

Com a continuació a l'article esmentat, esmentem a continuació les principals referències normatives relacionades amb els recintes confinats.

D'una banda, l'Annex I del RD 486/1997, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut als llocs de treball, inclou les condicions generals de seguretat als llocs de treball. Al punt 2, d'espais de treball i zones perilloses, i apartats 3r i 4t, se cita de forma textual:

3r S'han de prendre les mesures adequades per a la protecció dels treballadors autoritzats a accedir a les zones dels llocs de treball on la seguretat dels treballadors es pugui veure afectada per riscos de caiguda, caiguda d'objectes i contacte o exposició a elements agressius . Així mateix, s'ha de disposar, en la mesura que sigui possible, d'un sistema que impedeixi que els treballadors no autoritzats puguin accedir a aquestes zones.

4t Les zones dels llocs de treball en què hi hagi risc de caiguda, de caiguda d'objectes o de contacte o exposició a elements agressius han d'estar clarament senyalitzades.”

De manera resumida, això suposa, a efectes de planificació de treballs en recintes confinats:

  1. Haver fet una avaluació específica de riscos.
  2. Elaborar un procediment de feina.
  3. Gestionar permisos als treballadors encarregats.
  4. Senyalitzar el lloc o zona de treball.
  5. Disposar d‟un pla d‟emergència i rescat.

La segona referència normativa la trobem al RD 1627/1997, de disposicions mínimes de seguretat i salut en obres de construcció.

En ell, i concretament al seu Annex II, s'estableix una relació no exhaustiva dels treballs que impliquen riscos especials per a la seguretat i la salut dels treballadors. Entre ells, al punt 2, se citen:

“2. Treballs en què l'exposició a agents químics o biològics suposi un risc de gravetat especial…”

També en aquest Reial decret, però al seu annex IV, part A, punt 7 i apartats a) ib), d'exposició a riscos particulars, s'indica:

En cas que alguns treballadors hagin de penetrar en una zona l'atmosfera de la qual pogués contenir substàncies tòxiques o nocives, o no tenir oxigen en quantitat suficient o ser inflamable, l'atmosfera confinada haurà de ser controlada i s'hauran d'adoptar mesures adequades per prevenir qualsevol perill.

En cap cas no es pot exposar un treballador a una atmosfera confinada d'alt risc. Almenys ha de quedar sota vigilància permanent des de l'exterior i s'han de prendre totes les degudes precaucions perquè se li pugui prestar auxili eficaç i immediat.

 

Control de riscos als recintes confinats

En aquest sentit, a les cinc mesures anteriorment indicades de cara a la planificació d'un treball en un recinte confinat, caldria afegir, almenys, la vigilància permanent des de l'exterior per un treballador.

Un cop l'empresa ha considerat tot el que s'ha comentat fins ara, ha posat en marxa l'elaboració de l'avaluació específica de riscos i ha obtingut la informació necessària quant als riscos identificats i les mesures preventives i de protecció a aplicar per eliminar o reduir aquests riscos, havent preparat un procediment de treball específic, cal plantejar-se una sèrie de tècniques de control dels riscos, que exposem a continuació:

  • Control de l'entrada de treballadors al recinte confinat (permisos de treball).
  • L'avaluació de la perillositat de l'atmosfera interior (mesuraments de gasos).
  • L'aïllament de la zona on s'ubica el recinte confinat (delimitació física de l'entorn).
  • La ventilació de linterior del recinte (equips mecànics de ventilació).
  • Lequip de protecció individual respiratòria.
  • Vigilància permanent des de l'exterior.
 

Procediment de treball

Un procediment de treball el podem entendre com el conjunt d'accions, mitjans humans, sistemes, equips, maquinària i materials que es fan necessaris per executar una unitat d'obra de manera segura.

Per tant, el procediment que s'elabori per a un treball en un recinte o espai confinat hauria d'incloure la informació següent:

  • Informació prèvia. Que inclouria dades sobre:
    • Condicions de l'entorn: trànsit rodat, mitgeres, conduccions elèctriques o de gas que puguin discórrer properes, etc.
    • L'accés (en horitzontal, en vertical amb escales fixes o sense, amples i alçades de pas, desnivells interiors, etc.).
    • Tasca a fer.
    • Personal assignat a la feina, en funció de la qualificació requerida.
    • Les eines i maquinària a emprar.
  • Identificació de riscos, d'acord amb l'avaluació prèvia realitzada:
    • Riscos mecànics i/o físics.
    • Riscos per exposició a agents biològics.
    • Riscos deguts a l'exposició a atmosferes perilloses: asfíxia, explosió, incendi, intoxicació, etc.
  • Planificació de la posada en marxa de les mesures preventives:
    • Mesures organitzatives prèvies: control de persones que hi accedeixen, delimitació i senyalització de la zona de treball, enclavament de maquinària, etc.
    • Control de riscos identificats, bé amb laplicació de mesures preventives, bé amb la posada en marxa de les tècniques de control indicades anteriorment.
    • Control de l'atmosfera existent: mitjançant mesurament i avaluació de l'ambient, aïllament del recinte confinat, ventilació i protecció individual respiratòria.
  • Mesures d'emergència per a treballs a recintes confinats:
    • Equip de vigilància exterior.
    • Determinació i dotació dels equips de comunicació entre l'interior i l'exterior, i també entre l'exterior i els serveis d'emergència externs.
    • Equip de salvament i rescat.
    • Existència dun equip de primers auxilis.

Per a més informació, podeu llegir al nostre blog l'article Rescat en espais confinats, en què plantegem com afrontar-ho de manera segura.

 

Fonts

  • Reial Decret 486/1997, de 14 d'abril, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut als llocs de treball. Ministeri de Treball i Assumptes Socials «BOE» núm. 97, de 23 d'abril de 1997. Referència: BOE-A-1997-8669
  • Reial Decret 1627/1997, de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció. Ministeri de la Presidència. BOE núm. 256, de 25 d'octubre de 1997. Referència: BOE-A-1997-22614.
Fernando Espinosa Gutiérrez
Fernando Espinosa Gutiérrez
Arquitecte tècnic i tècnic PRL

Formador en Seguretat i Salut a la Fundació Laboral de la Construcció i Col·legis Professionals d'Arquitectes i Arquitectes Tècnics.
Elaboració destudis i estudis bàsics de seguretat, assessorament a empreses per a la redacció de plans de seguretat i salut i documents de gestió preventiva.
Coordinador de seguretat i salut en fase dexecució.

Comparteix:
LinkedIn
Twitter
Facebook

Deixa una resposta

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

CURSOS WORKPROTEC

Més de 20 anys formant a professionals d'altura

BOTIGA EPI

condicions empreses

Segueix tota l'actualitat de Workprotec

Subscriu-te al nostre newsletter

Descobreix les últimes novetats en seguretat en alçada

Et poden interessar