Els treballs en Espais Confinats suposen riscos importants per al treballador si no es prenen les precaucions i mesures preventives suficients. el principal motiu pel qual un espai confinat és perillós, és per la acumulació de gasos contaminants tòxics, inflamables o una atmosfera amb poc oxigen en el lloc de treball. Per això, és recomanable segons el tipus d'espai confinat, que els treballadors compten amb un equip de respiració autònoma, en línia o motoritzat.
Depenent de l'obertura d'entrada, hi ha dos tipus d'espais confinats:
- Oberts per la part superior, Però a causa de la seva gran profunditat es dificulta una ventilació natural. Per exemple, els pous o els dipòsits oberts.
- Espais confinats amb petita obertura d'entrada i sortida. Per exemple, reactors, túnels, clavegueres, cisternes de transport, cellers de vaixells, etc.
Prevenció de riscos laborals en espais confinats
L'empresa ha d'establir unes mesures de seguretat abans de començar els treballs en un espai confinat que, de forma general, podem resumir en les següents:
- Realitzar un procediment de treball de l'espai confinat on es realitzi el treball que reculli resultats d'avaluacions ambientals, possibilitat d'inundacions, possibles abocaments o gasos tòxics, característiques globals de l'espai confinat, etc. Tot el que ens impossibiliti treballar dins d'aquest espai confinat mitjançant aquest procediment, sigui pel motiu que sigui, es prohibirà l'entrada a aquest espai confinat.
- L'aportació d'oxigen dins de l'espai confinat no pot ser inferior a l'20,5%. Es mesurarà mitjançant explosímetre i si no es pot mantenir aquest nivell, els treballadors han de tenir un equip de respiració autònoma o semiautònoma per evitar símptomes d'asfíxia.
- És molt important que els treballadors rebin formació específica sobre aquest tipus de treballs en espais confinats. Doncs no han de tenir en compte només la normativa general en riscos laborals, Sinó que també hi ha normes específiques per als espais confinats com el RD 664/1997 sobre riscos biològics, el RD 374/2001 sobre productes químics o el RD 681/2003 sobre atmosferes explosives en el lloc de treball.
- S'ha d'establir un procediment de rescat i evacuació, Perquè el treballador pugui ser socorregut en el menor temps possible i amb seguretat en el cas que es produeixi un accident.
Tipus d'equips de respiració que es poden usar en espais confinats
Com les atmosferes dins de l'espai confinat poden ser molt nocives, el treballador ha de comptar amb un equip de respiració autònoma o semiautònoma. No és l'únic PPE que s'han de posar a l'realitzar aquest tipus de treballs, però sí que és un dels més importants per evitar l'asfíxia. A continuació, descrivim tres tipus d'equips: en línia, autònom i motoritzats.
Equips de respiració en línia
Es tracta d'un equip de respiració en línia amb un flux d'aire constant des d'una font externa. Aquest equip manté una lleugera pressió positiva d'aire durant la inhalació i la exhalació per evitar la filtració de contaminants.
És un sistema ideal per a treballs de llarga durada en ambients tòxics com tasques de pintura o soldadura. No és un sistema que s'hagi d'utilitzar en atmosferes de perill immediat per a la vida o la salut.
Equips de respiració autònoms
Un equip de respiració autònoma és un sistema dissenyat per a treballadors que treballin en atmosferes on hi hagi molt poc oxigen. Per exemple, usos industrials, equips de rescat o bombers. Encara que la seva forma recordi als equips de busseig, aquests sistemes no estan dissenyats per al seu ús sota l'aigua.
Són equips que es caracteritzen per la resistència dels seus components a altes temperatures i la lleugeresa a l'hora de facilitar els moviments de treballador. No obstant això, l'autonomia d'aquest equip està limitada a un màxim de 30 minuts usat per professionals.
Equips de respiració motoritzats
Són equips respiratoris assistits a través del que s'impulsa i afavoreix la inhalació gràcies a un motor que proporciona un cabal d'aire continu. El seu avantatge enfront de la resta és que s'incrementa notablement el flux d'aire, de manera que es redueix la resistència respiratòria. Normalment presenten un disseny ergonòmic per la qual cosa es poden usar adaptadors facials com pantalles o caputxes.
