Què són les xarxes de seguretat
Els xarxes de protecció constitueixen un sistema de protecció col·lectiva que permet evitar o limitar, segons la tipologia del sistema i el lloc on s'instal·la, les caigudes en altura. Pel que fa a les mesures preventives que s'han de considerar contra el risc de caigudes a diferent nivell, s'han de considerar adoptar les mesures que s'indiquen a continuació, i que s'han d'aplicar a l'ordre establert:
- Impedir la caiguda: Eliminant el risc en projecte, mitjançant la concepció i l'organització del treball. Si això no és possible, cal emprar un mètode de treball que inclogui sistemes de protecció col·lectiva.
- Limitar la caiguda: Si no es pot impedir la caiguda, s'han d'instal·lar proteccions col·lectives que la limitin, com ara xarxes de protecció.
- Eliminar o reduir les conseqüències d'una caiguda hipotètica: Quan no es puguin instal·lar proteccions col·lectives o les condicions de treball ho requereixin, dotar els treballadors d'equips de protecció individual.
Com es pot comprovar, les dues primeres es resolen amb la instal·lació de proteccions col·lectives, mentre que la darrera es fa efectiva mitjançant la dotació i l'ús d'equips de protecció individual.
Elecció del sistema de xarxa més adequat als treballs a executar
Resulta evident que el sistema de xarxa que emprarem a cada treball dependrà de multitud de factors:
- El lloc de lobra sobre el qual shaurà dinstal·lar: en vores de forjat, en buits horitzontals i/o verticals, sobre sistemes dencofrat, etc. Per exemple: no tots els sistemes d'encofrat permeten la instal·lació de determinats sistemes de xarxes sota forjat.
- La posició de treball dels operaris respecte a aquestes proteccions col·lectives.
- El temps de permanència del sistema de protecció.
- El nombre de treballadors a protegir.
I per descomptat, mai no hem d'oblidar que els treballadors que instal·lin, traslladin, mantinguin o retirin els sistemes de xarxes han d'estar així mateix protegits durant aquestes operacions.
Sistemes de xarxes conformes a normativa específica
La norma que abriga més sistemes de xarxes és la UNE-EN 1263: 2018, que es divideix en dos:
- Part 1. Requisits de seguretat, mètodes dassaig.
- Part 2. Requisits de seguretat per als límits dinstal·lació.
Aquesta norma inclou quatre tipologies de xarxes:
- S. Xarxa de seguretat amb corda perimetral.
- T. Xarxa de seguretat subjecta a consoles per a la utilització horitzontal.
- U. Xarxa de seguretat subjecta a una estructura suport per a la utilització vertical.
- V. Xarxa de seguretat amb corda perimetral subjecta a un suport tipus forca.
Apantallament vertical
La tipologia més nova en proteccions col·lectives compostes per xarxes són els sistemes d'apantallament vertical, que en el cas d'alguns fabricants estan dotats de xarxes fabricades d'acord amb la norma UNE-EN 1263, instal·lades sobre una subestructura metàl·lica d'acord amb els requisits de la norma UNEIX EN 13374 i classe B.
Norma que regula les xarxes de seguretat
Una altra norma que regula les xarxes de seguretat, molt més recent que l'anterior, és la UNE 81652: 2013, que estableix les condicions a complir per les xarxes sota forjat, i fixant dues tipologies:
- Classe A: tenen una energia mínima de trencament inferior a les xarxes de la classe B, per la qual cosa s'instal·len més a prop de la posició dels treballadors, no són recuperables ia més poden o no disposar de corda perimetral.
- Classe B: la seva energia mínima de trencament és superior a les xarxes de la classe A, per la qual cosa es col·loquen a més distància del pla de treball que en el cas anterior, sí que són recuperables i en aquest cas porten corda perimetral.
Si ens fixem en la identificació de la norma, UNE 81652: 2013, cal assenyalar que l‟àmbit d‟aplicació d‟aquesta norma és únicament el territori nacional (UNE, acrònim d‟Una Norma Espanyola), i no l‟europeu (EN, acrònim de Norma Europea).
Xarxes de classe A i B
Els xarxes de la classe A s'instal·len en draps continus, sobre biguetes o fons d'encofrat. En muntar la resta de components del forjat i abocar formigó sobre aquest, els draps de xarxa queden atrapats i embeguts, per la qual cosa després cal tallar-los per sota del forjat. Per això es tracta d'un sistema no recuperable.
Per la seva banda, les xarxes de la classe B, se subministren en draps de xarxa d'amplades adaptables a la distància entre puntals del sistema d'encofrat. La seva fixació es realitza amb ganxos metàl·lics de diàmetre 8 mm, que agafen la corda perimetral de la xarxa i s'allotgen als forats de què disposen els puntals metàl·lics.
Aquesta tipologia s'instal·la sempre, des del pla de treball inferior i abans de col·locar els taulers de l'encofrat, retirant-se abans de vessar el formigó al forjat.
Altres tipologies de xarxes de protecció, no normalitzades
Hi ha altres sistemes de xarxa, no fabricats d'acord amb una normativa específica, però la seva utilització en obres de construcció, amb una instal·lació adequada i amb materials de fabricants contrastats, permet protegir de manera eficaç davant el risc de caiguda a diferent nivell.
És el cas de xarxes per l'exterior de façanes o de les utilitzades en buits d'escala:
Dins aquest apartat, podem incloure els sistemes de xarxes més nous, relativament recents i poc implantats de moment.
Es tracta dels sistemes de xarxes transitables, les xarxes horitzontals per a buits relativament petits (inferiors a 35 m²) i les xarxes per a protecció de claraboies o lluernes a cobertes.
En el cas de les xarxes de seguretat transitables, constitueixen plataformes de treball conformades per xarxes de petita quadrícula de malla (≈45mm), i bandes tèxtils planes de fixació, la instal·lació definitiva de les quals permet als treballadors romandre i transitar-hi en condicions de seguretat , mentre desenvolupen els diferents treballs temporals en altura.
Les instruccions dels fabricants d'aquestes xarxes s'han de recolzar en els requisits que preveuen les diferents normes tècniques d'aplicació en cadascun dels components, UNE-EN 1263-1 per a les xarxes i UNE-EN 12195-2 per a les bandes tèxtils.
Arquitecte tècnic i tècnic PRL
Formador en Seguretat i Salut a la Fundació Laboral de la Construcció i Col·legis Professionals d'Arquitectes i Arquitectes Tècnics.
Elaboració destudis i estudis bàsics de seguretat, assessorament a empreses per a la redacció de plans de seguretat i salut i documents de gestió preventiva.
Coordinador de seguretat i salut en fase dexecució.
