El que més diferencia les diferents tipologies de cobertes, a més dels materials que s'hi utilitzen, rau en el pendent d'evacuació. Les cobertes planes s'executen amb una pendent de fins al 5%, pel que cal pensar que a partir d'aquest pendent podrien ser considerades com a cobertes inclinades.
Dins d'aquestes últimes es troben les teulades, que segons la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua són la part superior de l'edifici, coberta comunament per teules.
Dins el RD 1627/1997, de disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció, al punt 3.b) de la Part C i Annex IV, de disposicions mínimes específiques relatives a llocs de treball a les obres a l'exterior dels locals, s'estableix que “els treballs en altura només es poden efectuar, en principi, amb l'ajuda d'equips concebuts per a aquesta finalitat o utilitzant dispositius de protecció col·lectiva, com ara baranes, plataformes o xarxes de seguretat. Si per la naturalesa del treball això no és possible, s'haurà de disposar de mitjans d'accés segurs i utilitzar-se cinturons de seguretat amb ancoratge o altres mitjans de protecció equivalent”..
De nou, el risc més greu a què estan sotmesos els treballadors que desenvolupen tasques sobre les teulades és el de caiguda a diferent nivell, amb les gravíssimes o fatals conseqüències ja conegudes. Els principals motius d'aquestes caigudes solen ser la absència de proteccions col·lectives i la manca d'ús d'equips de protecció individual adequats.
I en aquest sentit, referim novament un dels principis d'acció preventiva, recollit a l'article 15 de la Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals, que estableix la necessitat d'anteposar les proteccions col·lectives a les individuals.
Rep Assessorament Tècnic
Proteccions col·lectives en teulades
Perquè la protecció col·lectiva d'una teulada sigui eficaç, s'hauria de planificar la instal·lació d'un sistema de protecció de vora que permetés executar tota la teulada sense necessitat de retirar aquesta protecció. I que aquesta es desinstal·lés, des de la part exterior de la teulada, una vegada conclosa aquesta en la seva totalitat.
En aquest sentit, el sistema de protecció de vora més habitual és el recollit a la norma UNE-EN 13374, que classifica els sistemes en tres tipologies:
1. Classe A:
- Per instal·lació sobre superfícies horitzontals o amb poc pendent, amb un angle d'inclinació de fins a 10º.
- Resisteixen càrregues estàtiques.
2. Classe B:
- Per instal·lació amb un pendent ≤30º, sense limitació d'alçada de caiguda o amb un pendent ≤60º i una alçada de caiguda menor de 2,00 metres.
- Proporcionen una resistència per a càrregues estàtiques i forces dinàmiques de baixa intensitat.
3. Classe C
- Aturar la caiguda duna persona que llisca per una superfície moderadament inclinada, entre 300 i 450 sense limitació dalçada de caiguda.
- Aturar la caiguda duna persona que llisca per una superfície amb una inclinació dentre 450 i 600 i una altura de caiguda menor de 5 m.
Imatge: Esquema de components dels sistemes de Classe A, B i C
font: Fundació Laboral de la Construcció – lineaprevencion.com
Aquests sistemes, tècnicament concebuts per ser utilitzats durant l'execució d'una teulada, ja conviuen amb altres que permeten realitzar feines sobre aquests i durant la vida útil d'un edifici. Dos exemples dels treballs esmentats són la dotació d'una instal·lació fotovoltaica o les tasques de manteniment.
Estem referint-nos a sistemes de protecció de vora temporals, que no requereixen fixacions ni ancoratges a l'edifici existent. Segons declara el fabricant aquest sistema és conforme a la norma UNE-EN 13374, i compleix els requisits establerts per a la classe C:
Imatge: Sistema de protecció de vora, classe C. font: Anticaigudes Solutions
Treballs en teulades amb equips de protecció individual
És la solució menys desitjable, però també es fa necessària per a la pròpia col·locació de les proteccions col·lectives esmentades a l'apartat anterior, doncs no oblidem que un dels principis de l'acció preventiva és evitar els riscos a l'origen, per la qual cosa cal procurar evitar la caiguda fins i tot durant la col·locació dels sistemes de protecció col·lectiva.
En aquesta situació, el sistema anticaigudes ha de ser fixat a línies d'ancoratge, degudament instal·lades o alternativament de forma directa a dispositius d'ancoratge. Unes o altres dependran de la zona d'actuació, l'àrea, en metres quadrats, sobre la qual es treballarà, possibles elements sobre els quals instal·lar les línies temporals o els dispositius d'ancoratge i, per descomptat, la necessitat de mobilitat dels treballadors sobre la teulada.
Imatge: Dispositiu d'ancoratge, classe A2. font: Delta Plus
En qualsevol cas, tornem a ressaltar la necessitat que qualsevol treball, sigui de construcció o de manteniment, sobre una teulada, requereix un estudi i planificació previs, per personal tècnic especialitzat en treballs en alçada.
Fonts
- Fundació Laboral de la Construcció. Sistemes provisionals de protecció de vora.
- Anticaigudes Solutions. Barana temporal ABS Mobile Guard per a sostre inclinat.
Arquitecte tècnic i tècnic PRL
Formador en Seguretat i Salut a la Fundació Laboral de la Construcció i Col·legis Professionals d'Arquitectes i Arquitectes Tècnics.
Elaboració destudis i estudis bàsics de seguretat, assessorament a empreses per a la redacció de plans de seguretat i salut i documents de gestió preventiva.
Coordinador de seguretat i salut en fase dexecució.
