Segons l'Associació Nacional d'Empreses de Treballs Verticals, ANETVA, per treballs verticals hem d'entendre els treballs temporals en alçada en què el treballador està suspès de cordes (una de seguretat i una altra de treball); i no aquells en què es realitzen treballs en alçada utilitzant altres mitjans d'accés o altres sistemes de protecció individual anticaigudes com a mesures de seguretat per a treballs en alçada.
On es fan els treballs verticals
Els treballs verticals no són exclusius del sector de la construcció. També són habituals en altres activitats professionals com:
- Les tasques de manteniment al sector industrial.
- Reparacions i manteniment de línies elèctriques aèries o aerogeneradors.
- Activitats de lleure, com l'escalada o la tirolina.
- Tasques de rescat d'escaladors o operaris que queden atrapats en llocs de treball a què s'ha accedit mitjançant tècniques d'accés i posicionament mitjançant cordes, etc.
En els treballs verticals, la capçalera és l'origen i el principi de l'ancoratge del sistema a què es fixa el treballador, és a dir, el punt en què s'ancoren les cordes de seguretat i/o treball a l'estructura oa l'edifici sobre el qual es realitzarà la tasca.
Triangle de forces
Quan, per al treball a dur a terme, la força o pes a què se sotmet al sistema es vol repartir entre dos ancoratges, a la capçalera es forma el que anomenem triangle de forces.
Aquest triangle té tres vèrtexs, els dos ancoratges de capçalera i el punt d'unió del connector/mosquetó del treballador amb les eslingues/cordes.
Amb les eslingues/cordes i la línia imaginària entre els dispositius d'ancoratge es genera un sistema amb forma de triangle que, com ja hem esmentat, pretén repartir les forces i l'energia que pugui generar el pes en suspensió o el generat durant una caiguda , en cas de produir-se.
El desitjable repartiment de la càrrega i també l'esforç que suporta cada ancoratge depenen directament de l'angle que formen les dues eslingues/cordes emprades al sistema, tal com podem observar a la imatge següent:
Com podem observar, la solució òptima passa per instal·lar el sistema de manera que l'angle entre eslingues i/o cordes sigui el menor possible, aconseguint així que cada dispositiu d'ancoratge treballi al voltant del 50% de la capacitat portant. D'aquesta manera, la resistència de reserva, no aconseguida pels ancoratges, queda reservada per a situacions de sobreesforços inesperats o sobrevinguts durant el desenvolupament dels treballs verticals.
Càlcul del triangle de forces
En aquests casos, l'esforç suportat per cada ancoratge el podem calcular mitjançant la fórmula següent: F= (P/2)/cosα
on:
- F és l'esforç a què se sotmet cada ancoratge, mesurat a Newton (N).
- P és el pes que penja del sistema, es mesura a Newton (N), havent de recordar en aquest punt que el pes s'obté mitjançant el producte de la massa (m) per la gravetat (g).
- α és l'angle format per les eslingues/cordes respecte a la vertical, i coincideix amb la meitat de l'angle que formen les eslingues/cordes entre si.
Quan el valor de F s'acosta a P, el repartiment de càrregues pràcticament no existeix, i els ancoratges no treballen de manera col·laborativa i solidària, sinó que es veuen sotmesos a un esforç pràcticament idèntic a què estarien sotmesos en cas d'estar instal·lats de forma individual.
Triangle de forces a les tirolines
Un cas molt diferent del comentat fins aquí és el de les tirolines, ja que l'angle entre les cordes és relativament alt, cosa que genera altes tensions i esforços en els ancoratges, que alhora va en contra del principi de repartiment de càrregues.
En aquest sentit, les tirolines no pretenen repartir càrregues, sinó desplaçar-les al llarg del seu traçat/recorregut. El desplaçament horitzontal exigeix angles molt grans, normalment superiors als 140 graus, que generen, com ja hem dit, altíssimes tensions als ancoratges.
Això suposa no només seleccionar dispositius d'ancoratge adequats, sinó també garantir que el suport sobre el qual s'instal·len disposa de la resistència i capacitat portant necessàries.
Qualsevol d'aquests treballs s'ha d'encomanar a una empresa amb alta especialització i recursos perquè, amb la planificació adequada i la posada en marxa dels equips i les mesures organitzatives necessàries, es pugui garantir la seguretat i salut en els treballs o actuacions a emprendre.
Mesures de seguretat per a treballs en alçada
Workprotec disposa dels equips humans necessaris i dels equips de protecció individual específics com a mesures de seguretat per a treballs en alçada. En el primer cas, amb una alta formació i qualificació professional. En el segon, completament revisats d'acord amb la normativa vigent.
Fonts
- Tamborer del Pi, José María. Institut Nacional de Seguretat, Salut i Benestar en el Treball. NTP nº1109. 2018. Seguretat en treballs verticals (II): tècniques dinstal·lació.
- Goer. Triangle de força i angles dincidència. www.rescategoer.blogspot.com. Recuperat de GOER el dia 17 de març de 2022.
- Gràcia Martínez, J. i Altube Basterretxea, I. Osalan, Institut Basc de Seguretat i Salut Laborals. Seguretat en treballs en alçada. (p. 50).
Arquitecte tècnic i tècnic PRL
Formador en Seguretat i Salut a la Fundació Laboral de la Construcció i Col·legis Professionals d'Arquitectes i Arquitectes Tècnics.
Elaboració destudis i estudis bàsics de seguretat, assessorament a empreses per a la redacció de plans de seguretat i salut i documents de gestió preventiva.
Coordinador de seguretat i salut en fase dexecució.
