La varietat, complexitat i especialització que es requereixen per a la realització de treballs temporals en altura, ha fet que en els darrers anys hagin aparegut empreses especialistes en treballs verticals que utilitzen i apliquen les tècniques de progressió per emprendre moltes tasques.
Per això, l'equip de treball s'ha de compondre dels elements següents:
- Cordes, conformes a la norma UNE-EN-1891. De fibra de niló, tipus poliamida.
- Connectors (mosquetons) o maillons. Aquests últims no tenen frontisses i el mecanisme d'obertura és molt més lent.
Imatge: connector a l'esquerra i mailló a la dreta.
font: Workprotec
- Arnesos.
- Cap d'ancoratge.
- Aparells per a la progressió per la corda.
- Cadira.
- Equips addicionals de protecció individual: calçat, casc, guants, etc.
- Sac de treball, per portar eines o materials.
Mesures prèvies als treballs verticals
Resulta evident que la zona vertical on es facin els treballs en altura ha d'estar degudament senyalitzada i delimitada, de manera que cap persona pugui estar en risc de caiguda sobre materials o eines.
La delimitació s'ha de fer amb un marge de seguretat que pot dependre de l'alçada a què es facin els treballs, el nombre d'operaris implicats en la tasca o els elements que puguin caure en cas d'accident, entre d'altres.
Després d'haver realitzat la instal·lació de capçalera i estendre les cordes de suspensió i seguretat, estem en disposició de fer la feina, posant en pràctica una sèrie de tècniques operatives que passem a detallar.
Tècniques operatives durant treballs verticals
Les tècniques operatives dels especialistes en treballs verticals les podríem definir com les actuacions i les maniobres que el treballador necessita realitzar per poder utilitzar l'equip d'accés. Podríem dividir-les en:
- Descens per la corda.
- Ascens per la corda.
- Canvis de direcció.
- Pas d'obstacles durant l'ascens i/o el descens.
- Tècniques de progressió horitzontal.
- Tècniques especials.
- Evacuació i/o rescat.
Vegem a continuació cadascuna:
Descens per la corda
Es duu a terme amb ajuda d'un descensor instal·lat sobre la corda de suspensió o treball, a més de tenir el dispositiu anticaiguda fixat a la corda de seguretat.
Imatge: descensor. Font: Workprotec
El descens es controla amb el mànec de l'apart, que permet desbloquejar-lo, mentre l'altra mà se subjecta a la corda de suspensió per sota del descendidor, generant un angle i una tensió de la corda que controla la velocitat de descens.
Cada cop que s'hagi de realitzar, durant el descens, una parada, cal aplicar un nus de bloqueig al descensor. La seva norma daplicació és la UNE-EN 12841 i són de tipus C.
Ascens per la corda
S'inicia des del sòl o nivell de suport del treballador, usant dos bloquejadors o punys, i que permeten al treballador ascendir per la línia de treball, lliscant en un sentit (ascens) i bloquejant-se a l'altre. Com en el cas anterior, també va unit el dispositiu anticaiguda a la corda de seguretat, en aquest cas mitjançant un cap d'ancoratge.
Després de tensar la corda de suspensió, el treballador puja en passar el pes d'un bloquejador o puny a l'altre, pujant el que no suporta el pes. En aquest cas també la seva norma daplicació és la UNE-EN 12841, però són de tipus B.
Imatge: bloquejador o puny. Font: Workprotec.
Canvis de direcció
Són les maniobres que permeten fer el canvi de sentit durant la progressió sobre la corda. D´ascens a descens o viceversa.
L'Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball, a la Nota Tècnica de Prevenció núm. 684, estableix ambdós canvis de sentit, de la manera següent:
Canvi d'ascens a descens:
- Col·locar el dispositiu anticaiguda força alt a la corda de seguretat, a nivell del pit, i deixant prou espai per seure i passar el pes al descensor.
- Connectar el descensor a la corda de suspensió, el més alt possible, a la part no tensada, que comença sota el bloquejador (puny).
- Aplicar un nus de bloqueig al descens.
- Situar un peu al pedal realitzant una alçada, passant el pes al bloquejador de peu.
- Amb l'altra mà deixar anar el bloquejador inferior, del qual s'estava suspès, i que no suporta pes, i s'asseu fins que el descensor es tens.
- Retireu el puny del pedal de la corda guardant-lo a l'arnès.
- Treure el nus de bloqueig del descens, baixant lentament, no oblidant el dispositiu anticaiguda.
Per la seva banda, la maniobra de descens a ascens s'hauria de fer de la manera següent:
- Col·loqueu el bloquejador tipus puny amb pedal a la corda de suspensió, per sobre del descensor, ia una alçada que permeti introduir l'altre bloquejador quan es realitzi l'alçada sobre el pedal.
- Verificar que el bloquejador està preparat, connectat a l'arnès i amb el gallet obert per introduir-lo a la corda. Alçar-se sobre el pedal o estrep, connectant l'altre bloquejador per sobre del descensor de manera que el pes de l'operari estarà suportat pel bloquejador inferior.
- Pujar l'aparell d'assegurança tan alt com sigui possible sobre la corda de seguretat.
- Desconnectar el descens i començar la pujada.
Tècniques de progressió horitzontal
Poden ser necessàries estant suspesos de cordes o cables o estant sobre una estructura.
En el primer cas, convé utilitzar dos cables per a la suspensió directa. Si només s'utilitzen cordes, cal instal·lar-ne dues amb dos punts d'ancoratge independents, i és important que les cordes estiguin el més juntes possible. Tant si les cordes estan juntes com si estan separades, el dispositiu anticaigudes ha d'estar fixat a una corda de seguretat en posició vertical.
Per al supòsit de posició sobre una estructura, s'utilitzen dos caps d'ancoratge fixats a l'estructura oa una corda horitzontal sense tensar. Si a la zona de treball hi ha possibilitat que el treballador recolzi els peus, estant les cordes a una altura adequada, es pot avançar en horitzontal assegurant-s'hi mitjançant dos caps d'ancoratge units a cadascuna de les cordes.
Tècniques especials
Empleades per accedir a estructures amb i sense suport, tenint en comú que s'ha de progressar sense tenir instal·lades cordes des de dalt.
A l'ascens sobre estructures amb suport han d'intervenir dos treballadors, el que puja i el que ho assegura des del nivell inferior i que puja darrere del primer. Per a aquesta tècnica es fa servir una corda dinàmica i un dispositiu de frenada que actua en cas de caiguda, a més de diverses cintes amb connectors (una per cada 2 m de pujada prevista).
Per part seva, per a l'ascens sobre estructures sense suport s'utilitza la tècnica anterior, excepte els ancoratges a instal·lar durant l'ascens. Es fan necessàries dues cordes dinàmiques de longitud major a l'alçada que es pretén pujar, cintes amb dos connectors (una per cada 1,5 m. de desnivell), ancoratges instal·lats i un dispositiu dinàmic de frenada.
Tècniques d'evacuació i/o rescat:
Permeten rescatar un treballador que ha quedat suspès de les cordes i que, pel seu estat o situació, no pot progressar per les cordes per ell mateix. El principi bàsic per a aquesta tècnica és que lajuda al treballador suspès no suposi un risc addicional per a la persona que el rescata ni tampoc per a laccidentat.
En articles anteriors del bloc de Workprotec ja parlem de Tècniques de rescat i de Maniobres de rescat, per la qual cosa ens remetem a ells per consultar-ne més detalls.
Fonts
- Tamborer del Pi, José María. Institut Nacional de Seguretat, Salut i Benestar a la Feina. NTP nº684. Seguretat en treballs verticals (III): tècniques operatives.
- Anetva. Associació Nacional d'Empreses de Treballs Verticals), 26 d'octubre del 2022. Guia de seguretatd.
Arquitecte tècnic i tècnic PRL
Formador en Seguretat i Salut a la Fundació Laboral de la Construcció i Col·legis Professionals d'Arquitectes i Arquitectes Tècnics.
Elaboració destudis i estudis bàsics de seguretat, assessorament a empreses per a la redacció de plans de seguretat i salut i documents de gestió preventiva.
Coordinador de seguretat i salut en fase dexecució.
