La instal·lació d'ancoratges estructurals

instal·lació d'ancoratges estructurals

Segons la Fundació Laboral de la Construcció, un dispositiu d'ancoratge és el conjunt de components que permet la fixació i la sustentació que requereix un equip de treball, mitjà de protecció col·lectiva o qualsevol sistema constructiu; que pot formar part de la pròpia estructura o ser desmuntable.

Ancoratges poden ser les subjeccions de xarxes tipus V als forjats sobre els quals s'instal·len, pals per a fixació de línies provisionals d'ancoratge, fixació de bastides als edificis en construcció, etc.

Per la seva banda, el Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball defineix:

  • Dispositiu d'ancoratge, com el conjunt d'elements o components que incorporen un o més punts d'ancoratge. Aquests darrers, els punts d'ancoratge, es classifiquen a A1, A2, B, C, D i E.
  • Punt d'ancoratge: element a què pot estar subjecte un equip de protecció individual contra caigudes.
  • Ancoratges estructurals: element o conjunt d'elements fixats a una estructura de forma permanent, al qual és possible subjectar un dispositiu d'ancoratge o un equip de protecció individual contra caigudes, com ara ancoratges mecànics o químics, cargols, reblons, etc.

 

Entre les diferents tipologies destaquen els ancoratges mecànics i als ancoratges de naturalesa química.

En el primer cas, els ancoratges metàl·lics mecànics, normalment d'expansió, requereixen per a la seva instal·lació que el suport presenti una resistència elevada. Per exemple, qualsevol element duna estructura de formigó armat: murs, pilars, lloses descala o parts massisses dels forjats.

ancoratge mecànic per expansió

Imatge: exemple d'ancoratge mecànic per expansió.
font: DESA

En el cas de els ancoratges metàl·lics químics no cal que la base de suport tingui una resistència elevada. És comú utilitzar aquesta tipologia en bases de maó o amb buits al seu interior.

ancoratge químic

Imatge: exemple d'ancoratge químic.
font: DESA

Ús d'ancoratges estructurals en proteccions col·lectives i EPI's

Els ancoratges estructurals, independentment de la seva tipologia, són necessaris tant per a la instal·lació de sistemes de protecció col·lectiva com per a la utilització d'equips de protecció individual. Vegem-ne alguns exemples:

 

ancoratge de xarxa horitzontal

Imatge: ancoratge de xarxa horitzontal sota forjat a puntal d'encofrat. font: Fernando Espinosa Gutiérrez

 

ancoratge extrem per a línia d'ancoratge flexible

Imatge: ancoratge extrem per a línia d'ancoratge flexible, segons norma UNE-EN 795:2012, Tipus C. font: Fernando Espinosa Gutiérrez

 

  ancoratges estructurals mecànics i expansius

Imatge: ancoratge segons norma UNE-EN 795:2012, Tipus A1, instal·lat amb ancoratges estructurals mecànics i expansius. font: Fernando Espinosa Gutiérrez

Aspectes a considerar als ancoratges mecànics

Característiques mecàniques i resistència de l'ancoratge

Quan parlem de resistència ens referim tant a la resistència a tracció com a la resistència a tallant. I en aquest punt cal prestar especial atenció, perquè de la configuració del terminal de l'ancoratge en depèn la resistència.

ancoratges de terminal hexagonal
ancoratges de càncam obert

A la imatge anterior, s'observen ancoratges de terminal hexagonal i de càncam obert, respectivament. Doncs bé, en funció del fabricant de què es tracti, la resistència a tracció del segon es pot veure disminuïda respecte a la del primer en gairebé un 50%.

Característiques del suport on s'instal·larà l'ancoratge

Maó, formigó armat, panells sandvitx, bloc de formigó, etc. Cadascú té una resistència determinada i l'ancoratge s'ha d'adequar a l'estructura interior del material.

No és el mateix ancorar sobre formigó armat, amb porositat mínima, que, sobre materials ceràmics que tenen buits interiors que s'han de tenir en compte en triar l'ancoratge.

Distàncies a vores o entre els mateixos ancoratges

Profunditat, distància a la vora exterior del suport de l'ancoratge, separació entre els ancoratges, etc. Caldrà estar atents a les indicacions del fabricant sobre això.

Mètode d'instal·lació de l'ancoratge

Entre les recomanacions més repetides pels fabricants a l'hora de col·locar un ancoratge, hi ha les següents:

  • Realitzar el trepant en direcció el més perpendicular possible a la base suport.
  • Netejar, amb bufat i raspallat repetits, l'interior del trepant realitzat.
  • Garantir l'adequat collament de l'ancoratge un cop introduït al trepant.
  • Verificar l'absència de buits entre l'ancoratge i el suport, de manera que no es pugui moure.

En aquest sentit, el document de referència perquè l'ancoratge s'adeqüi a les condicions requerides és el manual d'instruccions del fabricant.

punt d'ancoratge instal·lat sobre ancoratge estructural

Imatge: punt d'ancoratge, instal·lat sobre ancoratge estructural, fixat a mur de maçoneria. font: Fernando Espinosa Gutiérrez

Principals diferències entre els ancoratges mecànics i els químics

Vegem ara una imatge, presentada per la empresa Quilosa, en què es mostren les principals diferències entre els ancoratges mecànics i els ancoratges químics:

 

ancoratge mecànic i ancoratge químic

font: Quilosa

 

La gran diferència entre tots dos ancoratges és la utilització, en els de tipologia química, de resines d'adherència. Pel que fa a aquestes, hi ha diverses tipologies:

  • Resines de polièster, que tenen millor relació qualitat preu, però que es desaconsellen en unions que estiguin humides sovint. Estan indicades per a la instal·lació de fusteries.
  • Resines de vinylester, tenen més resistència mecànica i són adequades per a fixacions d'elevada resistència, de tipus estructural.
  • Resines epoxi, les de més resistència i fiabilitat. Presenten un enduriment més perllongat i lent.

 

Com en el cas dels ancoratges mecànics, també és important que per als ancoratges químics i abans d'aplicar la resina, es netegi el millor possible el trepant realitzat, per a la qual cosa es recomana:

  • Bufar dues vegades aire comprimit.
  • Raspalles dues vegades.
  • Torneu a repetir dues vegades el bufat d'aire.

 

Com es pot comprovar a la vista de les tipologies d'ancoratge, què volem fixar-hi i la base suport sobre la qual s'han d'instal·lar, de nou cal una planificació prèvia, adoptant la solució tècnica més adequada a la situació a resoldre.

Fonts

Fernando Espinosa Gutiérrez
Fernando Espinosa Gutiérrez
Arquitecte tècnic i tècnic PRL

Formador en Seguretat i Salut a la Fundació Laboral de la Construcció i Col·legis Professionals d'Arquitectes i Arquitectes Tècnics.
Elaboració destudis i estudis bàsics de seguretat, assessorament a empreses per a la redacció de plans de seguretat i salut i documents de gestió preventiva.
Coordinador de seguretat i salut en fase dexecució.

Comparteix:
LinkedIn
Twitter
Facebook

CURSOS WORKPROTEC

Més de 20 anys formant a professionals d'altura

BOTIGA EPI

condicions empreses

Segueix tota l'actualitat de Workprotec

Subscriu-te al nostre newsletter

Descobreix les últimes novetats en seguretat en alçada

Et poden interessar