Quan es realitzen treballs verticals mitjançant tècniques d'accés i posicionament mitjançant cordes, i també quan es realitzen treballs en alçada: encofrats, façanes, cobertes, etc., poques vegades pensem que els treballadors que fan ús de sistemes de protecció personal contra caigudes a altura poden, d'una manera o altra, quedar suspesos de l'element que els subjecta. Per això és fonamental una planificació prèvia per realitzar un rescat vertical ràpid i segur en cas d'accident.
Posició en què el treballador podria quedar suspès després d'una caiguda:
Un treballador suspès d'un arnès està fora de perill?
Podríem suposar que un treballador que està suspès d'una corda està fora de perill perquè no cau al buit. I encara que efectivament no es produeix la caiguda a diferent nivell, pot patir l'anomenat síndrome de compressió o síndrome ortostàtica.
Aquesta síndrome consisteix en un conjunt de signes clínics que apareixen al cos humà quan una persona ha patit una caiguda, es troba en suspensió durant un determinat temps i porta un arnès que li subjecta el cos.
En aquesta situació, les cintes tèxtils que conformen l'arnès empresonen el treballador, de manera que s'obstrueix el pas de la sang a les extremitats inferiors, la pelvis i l'abdomen, cosa que es torna en una disminució del retorn venós al cor. Aquest retorn deficient causa finalment una insuficient oxigenació cerebral, cardíaca i renal, podent donar lloc a un síncope en aproximadament trenta minuts, que finalment pot acabar amb la vida del treballador per hipòxia.
Per tant, davant d'una situació com la descrita, en què el treballador es troba en suspensió, és vital dur a terme les maniobres de rescat de la manera més ràpida i eficaç possible.
Com es regulen normativament els rescats?
La Llei 31/1995, de Prevenció de Riscos Laborals, estableix a l'article 20, sobre mesures d'emergència, que l'empresari haurà d'analitzar les possibles situacions d'emergència i adoptar les mesures necessàries en matèria de primers auxilis, lluita contra incendis i evacuació de els treballadors, designant el personal encarregat de posar en marxa aquestes mesures.
A més, fixa que el personal esmentat “haurà de posseir la formació necessària, ser suficient en nombre i disposar del material adequat, en funció de les circumstàncies abans assenyalades”.
De forma més específica i contundent, per als treballs verticals, amb la utilització de les tècniques d'accés i de posicionament mitjançant cordes, el Reial decret 2177/2004, pel qual es modifica el Reial decret 1215/1997, en què s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització pels treballadors dels equips de treball, en matèria de treballs temporals en alçada; al seu Annex i apartat 4.4, estableix que:
e) El treball s'ha de planificar i supervisar correctament, de manera que, en cas d'emergència, es pugui socórrer immediatament el treballador.
Per això cal que hi hagi una planificació prèvia a aquest tipus de treballs, en la qual:
- Sestableixi el procediment de rescat.
- Hi hagi persones designades per posar en marxa les mesures de rescat.
- Aquestes persones disposin de la formació necessària.
- Disposeu del material i equips adequats al tipus d'estructura o zona de treball on es pugui materialitzar el rescat.
Diferents tipus de rescat segons el tipus de caiguda
Per al rescat vertical que s'hagi de fer davant d'una caiguda d'alçada en bastides o altres estructures verticals (torres de grues, torres elèctriques, estructures metàl·liques industrials, etc.), és ideal comptar en obra amb un kit que permeti una actuació immediata.
Amb aquest kit, el rescatista pot assegurar l'accidentat a la corda del kit i tensar-la, tallant posteriorment la resta de les cordes i baixant a terra amb un descensor. També es pot elevar lleugerament a la persona mitjançant un aparell senzill, passant la corda per l'interior del petit mosquetó, per després poder enganxar la corda i baixar a terra.
Si la caiguda es produeix durant les feines en teulades, per aconseguir un rescat eficaç, el kit esmentat als paràgrafs anteriors permet enganxar una corda de seguretat entre l'ancoratge i el sistema d'ancoratge del treballador accidentat. En cas de caiguda al buit, el kit permet aixecar l'accidentat per alliberar la corda de seguretat i baixar el treballador a terra.
Si el rescat s'ha de fer a un operari que duia a terme feines verticals, aquest ha de ser portat a terme per personal qualificat i amb formació específica.
Per a aquesta situació, el rescatista ha d'anar equipat amb un descensor i un dispositiu anticaigudes, tots dos adequats al pes de dues persones. Per elevar l'accidentat i poder alliberar-lo del seu ancoratge i enganxar-lo al rescatista, cal utilitzar un kit compacte d'elevació, que cada operador pot portar fixat al seu arnès davant de qualsevol imprevist o eventualitat.
Sistema de rescat vertical
El rescat permet traslladar una persona accidentada o no, i que en qualsevol dels casos està suspesa o penjada d'un arnès, a un lloc segur. El més habitual és que el rescat es faci mitjançant descens de l'accidentat, encara que de vegades es pot dur a terme amb hissatge.
El sistema que s'utilitzarà en el rescat vertical està format per un dispositiu de prensió del cos, juntament amb un sistema de rescat connectat a un dispositiu d'ancoratge.
El dispositiu de prensió normalment serà un arnès anticaigudes, que el treballador accidentat portava, i que permet la mobilització de la persona a rescatar. A més, es poden fer servir llaços de salvament (conforme a la norma UNE-EN 1498) i arnesos de salvament (UNE-EN 1497).
Aquest sistema de rescat ha de permetre l'evacuació de l'accidentat i es poden utilitzar, com hem esmentat abans, sistemes de descens (UNE-EN 341) o hissat (UNE-EN 1496).
Fonts
- Silva Segura, Maria José et al. Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball. NTP nº1170. 2022. Utilització d'EPI en feines amb risc de caiguda d'alçada.
- Concezione Articoli Montagna Premana – Catàleg CAMP Safety 2021-2022.
- Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals. Butlletí Oficial de l'Estat núm. 269. Madrid, 10 de novembre de 1995.
- Reial Decret 2177/2004, de 12 de novembre, pel qual es modifica el Reial decret 1215/1997, de 18 de juliol, pel qual sestableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització pels treballadors dels equips de treball, en matèria de treballs temporals en altura.
Arquitecte tècnic i tècnic PRL
Formador en Seguretat i Salut a la Fundació Laboral de la Construcció i Col·legis Professionals d'Arquitectes i Arquitectes Tècnics.
Elaboració destudis i estudis bàsics de seguretat, assessorament a empreses per a la redacció de plans de seguretat i salut i documents de gestió preventiva.
Coordinador de seguretat i salut en fase dexecució.
